miércoles, 23 de agosto de 2023

En els somnis

«L'ésser humà és un déu quan somia, 
i un captaire quan reflexiona.»
—Friedrich Hölderlin

en els somnis les moixaines
no són felines; en els somnis
no condescendeixen 
les mans amigues.

en els somnis les fotos són marines,
així com les cares, els dies, la poesia;
en el somni les cordes de la realitat oscil·len. 

és en els somnis on els rius canvien,
on el temps i les ombres s'estiren
on mai no perd el vol la falsia

per què idò se l'ha de privar del tapís
al teixidor?, 
o la terra al jornaler?, o l'astrolabi
a l'explorador? 

perquè bevem el verí de l'oblit i
despertar del somni és morir,
deixar una vida enrere;
i morir és deixar una vida enrere,
despertar del somni en el llit.



Gustave Moreau
Gustave Moreau, Quimera


martes, 14 de marzo de 2023

fesomia

se m'escapa la veu, les paraules
com moixos evasius de carícies

sent els ropits que canten el teu nom
i la natura, totes les coses, la vida,
fan dibuixos i pareidolies de la teva cara

no podria oblidar-la encara que volgués,
la meva maledicció: quan veig les perles
brillants que acullen l'obscuritat del cel

pens que dormen bé els ropits
pens el moix que es deixa acaronar 
pens les pigues que et cobrien com estrelles en el cel

la memòria ha estat la penitència d'aquest judici


Enrique Simonet



lunes, 6 de marzo de 2023

tant és ara com abans

com el cor a l'acorador
com els peixos als hams
tenc una veu que sona a flors, corals
la teva mirada m'ullprèn
les paraules tornen i se'n van
l'acorador no perdona al cor
i els peixos esdevenen als hams
si tanmateix
tant és ara com abans

tant és ara com abans
com paraules que tornen i se'n van
els hams esdevenen peixos
com el cor a l'acorador
tenc una flor que sona a veus, corals
si tanmateix
tant és ara com abans
quan mires i ulls prens

com els peixos als hams
tant és ara com abans 
les pararules se'n van per no tornar
com el cor a s'acorador
esdevenen veus, esdevenen corals
ullprens, amb la mirada presa
el cor esdevé acorar el perdó
si tanmateix... 

sábado, 22 de octubre de 2022

eureka

desde que descubrí
que si la víbora del amor pica
no hay cura en la botica,
prefiero prevenir que curar.

desde que descubrí
que si despertaba era solo para 
contarle a alguien lo que había soñado,
prefiero seguir durmiendo.

desde que descubrí
que mi presencia en los demás
no era mucho mayor que el ruido
de las pisadas de un gato

desde que descubrí
que la vida se acababa mucho antes de morir,
y que los poetas no son más que timadores
embaucados bajo su propio engaño

el arte,
el amor,
la compañía...
todo pasó de ser un refugio a una ilusión. 



domingo, 22 de mayo de 2022

En el espacio entre dos páginas

y encontrarán mi corazón escondido en el espacio
entre dos páginas,
ahuecado en mitad de un agitado marasmo verbal
mientras palabras se me clavan como espinas.

armado como solo un poeta podría estarlo:
flores en la aljaba, un arco de marfil;
en la vaina un espadón de zarcillos y ramas,
pertrechado con nada más que mi memoria.

camino hacia una guerra desconocida
de un lugar desconocido 
en un tiempo desconocido
donde me encontraré mi yo desconocido.

y si entonces no pierdo la memoria habré perdido
con palabras como espinas clavadas y una marisma verbal 
estancada entre las páginas que plieguen mi corazón,
desarmado ante el recuerdo como solo un poeta podría estarlo. 

Si pierdo la memoria, qué pureza 
(Una sola nota musical para Hölderlin, Pere Gimferrer)



Moonassi


domingo, 6 de febrero de 2022

palabras del vacío

notas rotas y pájaros
muertos por el suelo
párrafos parti-
dos por la mitad,
coitos, embarazos,
vidas interrumpidas.

oigo los lamentos
crecer desde el subsuelo
donde cadáveres descompuestos
tiran hacia abajo de nuestras raíces.

siento que mis huesos tiemblan
y bailan los engarces que los unen

traslúcidos en mi interior,
como arquitectura espiritual.

arraigamos hacia abajo nuestros tirones
donde descomponemos cadáveres
el subsuelo crece
lamento oír.

interrumpo vidas
coitos embarazosos,
por la mitad dos
párrafos partí,
murió el suelo por
pájaros rompiendo notas.

Reynier Llanes, The poet



lunes, 13 de septiembre de 2021

foc i espelma

trenca l'alba a aigües mediterrànies
a la vorera m'arruixa la memòria com rosada,
i els dits rosats m'acaronen un costat del rostre
mentre l'altre, amagat, reviscola arran d'arena. 

s'esqueixen els núvols, hi ha flors dins l'aigua;
s'aixequen els pols, tira-tira, ors a dins de la fraga. 

alçau els cors, malgrat que no pugueu sentir les campanes!
idò aquests estan filats d'aram, i vibren quan s'obrin les façanes.

la nit despullada s'ajeu a aigües mediterrànies
i és la lluna qui revela tots els rostres en babia.
fora saber-ho miram la seva cara a la façana estimada,
inconscients de com serà l'altra cara en foscor anegada.

navegàvem a contracor i sense astrolabi, 
si haguéssim duit foc i espelma...
no hauria estat tan fort el naufragi


Jacquie Gouveia