no mirar enrere

bufava i sentia com besava els meus llavis de vent,

fent córrer l'aigua cap en dins, avivant el meu molí;

ressuscitant les aspes que em mantenen en moviment

i em netegen l'interior, tan ple de capgrossos i floridura. 

la seva boca era una cataracta d'estels:

jo la cercava, a cegues, amb el meu astrolabi.

una llum pura, blanca com la neu:

absorbia tots els colors de la meva mirada. 

brollava pols lunar dels meus dits quan la tocava,

als seus ulls flors grogues, encallades, flotaven

dins d'una aigua obscura i silenciosa; recordant

a les restes d'una mena de naufragi d'amor.

ella bufava i jo ballava amb es vent

em feia somriure i cantava els colors.

xerràvem una llengua inventada

que es perdria amb el temps.

ens perdíem en el temps 

i fora d'ell ens trobàvem. 

ignorants del que el vent xiulava:

No mireu enrere.

No mireu... per ara.

Maria Clara Eimmart