per uns segons

les nostres mans s'enfilen com bri macramé

tímidament, amb por que ens cremés

aquell foc intens, on ballen nimfes i sàtirs;

i fora claudicar tornam a ajuntar les mans 

i record tot el que va unir aquelles mans,

record la meva confusió innocent de creure

que besava un coll d'ivori, un coll on em

voldria refugiar, on proclamaria el meu exili

la teva mà que dibuixava i esborrava la meva

que intentava escriure i definir la teva amb

enigmes que farien tremolar tota Tebes

llavors en una darrera abraçada els nostres cabells

s'embullen i les nostres mans cerquen enfonsar-se

per sempre en aquell mar i morir, per uns segons, allà

Malcolm Liepke, In his lap